Pinzell contra disfressa

Tant sols uns pocs metres els separen, però les realitats que viuen són totalment diferents. El llarg bulevard de Barcelona es desmembra en dues meitats dia rere dia, amb l'objectiu d'oferir acollida als dos grans gremis que, des de molts anys enrere, acudeixen a les Rambles. Són, efectivament, els pintors i les estàtues humanes.

Què és el que els impulsa a desenvolupar aquest tipus d'activitat? La mirada dels pintors parla per sí sola. Tots expliquen convençuts que no conceben la seva vida aixecant-se pels matins sense fer via cap a les Rambles. "És la meva vida, jo visc de l'art", explica Bou que, tot i tenir un taller propi, continua acudint a diari al seu lloc del passeig des de fa 17 anys. De la mateixa manera, aquest altre pintor posa especial èmfasi en què ell es dedica a la pintura a les Rambles perquè l'art s'ha de difondre: "no es pot acabar i no s'acabarà".  La plena dedicació i entrega que aquests dos artistes del pinzell destinen a cadascuna de les seves obres són la millor prova que l'art per ells no és ofici, sinó vida.

Un parell de metres més amunt, la realitat és totalment diferent. I és que la majoria d'estàtues humanes que ocupen el bulevard es troben en una posició totalment oposada: ells viuen de l'art i no per l'art. Teodoro és un dels exemples més sincers alhora que desmotivadors: ¿Com passa el temps mentre resta assegut a la seva bicicleta? "Penso en formes de fer diners". És, per tant, una clara evidència de les dissimilituds que des de sempre han existit entre les dues grans comunitats d'artistes. En la mateixa línia, Safer - l'home en una paella - assegura que aquesta és la única forma que té de "guanyar-se la vida" i que, per aquest motiu, la seva idea és "mantenir aquesta feina durant molt de temps".

A banda de les meres distincions vocatives de cadascun dels gremis, els pintors i les estàtues humanes són vistes de forma molt diferent també des de fora del bulevard. El propi Ajuntament de Barcelona ha establert dos tipus de regulacions molt dispars en contingut per a una i altra comunitat artística. La nova normativa que regularà l'activitat de les estàtues humanes a partir del mes de març estableix uns criteris molt concrets amb els que pretenen que, qualsevol artista que no els cumpleixi, no pugui obtenir el permís per exercir al llarg de les Rambles. Per altra banda, els pintors s'enfronten a unes normes que, segons ells mateixos expliquen, són "positives perquè aporten cert ordre al passeig", tal i com Bou afirma. La reglamentació dels pintors estableix que cadascun d'aquests artistes es pot dedicar tan sols a una única activitat, és a dir, només poden ocupar-se de pintar (retrats i altres temàtiques com paisatges i/o quadres abstractes) o només es poden dedicar a realitzar caricatures.

Aquesta, doncs, és la realitat que es viu de portes cap a fora però, què es respira al llarg del bulevard? La resposta es troba, una vegada més, amagada entre els encants que oculta aquest emblemàtic passeig. Baixant des de Plaça Catalunya, una vegada passades totes les estàtues, tant sols cal que el vianant fixi la mirada cap als seus peus i trobarà la resposta. Les rajoles que cobreixen el sòl del passeig són fetes amb un color i relleu diferents en el punt en què comença l'espai reservat als pintors. Aquests artistes de la pintura comencen a col·locar els seus pinzells i blocs de dibuix tant bon punt es troben en el seu terreny - grisós i rectangular - que, molt educadament, sembla que inviti a tots els transeünts a passar i donar una ullada. "Benvingut a l'altre territori"

Alba González