“Jo sóc personatge, no persona”. Amb aquesta afirmació, en Daniel expressa la postura de tots aquells artistes que viuen la seva feina a les Rambles com una via per guanyar-se la vida. De fet, aquest bufó assegura que valora moltíssim l’anonimat de la seva activitat artística i ni tan sols la seva parella n’està al corrent.
Seguint en aquesta línia, en Safer es nega a que la gent el reconegui. Apunta que és capaç de fer aquest tipus de feina i superar la seva vergonya precisament perquè va maquillat i ningú sap qui és.
En Teodoro és un altre testimoni d’aquesta dura realitat, doncs no li agrada que la gent sàpiga a què es dedica però ha d’exposar-se als vianants perquè “no troba cap altra feina”.
I com que sempre n'hi ha d'haver de tots colors, James Prince gaudeix de la seva popularitat i es dedica a cridar tant l'atenció com pot perquè la gent es fixi en ell. Segons aquest artista jamaicà, les Rambles són "una plataforma per fer contactes i trobar altres feines".
Sovint, als ulls del públic els artistes es converteixen en personatges i l’individu que s’amaga darrere la caracterització queda en segon terme. Aquest és el cas del Ronaldinho de les Rambles, doncs interpretar a l’antic crack barcelonista s’ha convertit en un estil de vida. Així doncs, aquest jove brasiler ha hagut d’aprendre a conviure amb la seva popularitat i, alhora, lluitar per preservar la seva intimitat.
Joana Valent
No hay comentarios:
Publicar un comentario