No és el mateix una magdalena de l’àvia que una del supermercat

Tocant el port de la Barceloneta, l’últim tram de l’escenari de les Rambles acull dia rere dia un dels espectacles més emblemàtics de tot el bulevard. Les paraules cedeixen el pas a incomptables barreges de color, el paper es converteix en paleta de fusta i els espectadors esdevenen els protagonistes de l’art.

Els pintors de les Rambles no necessiten més que el seu lloc al passeig i un cel clar i serè per a fer del seu un bon dia. La seva feina és la seva vida i, qui millor per explicar-nos-ho que Bou, un experimentat caricaturista de 40 anys que, des del 1994, acudeix quasi diàriament a les Rambles. Els ulls el delaten: la passió s’amaga darrere la seva intimidadora mirada: ell “viu de l’art i per l’art”.

Aquests mestres de la pintura han aconseguit guanyar-se el respecte dels vianants, doncs s’han convertit en un dels artistes de carrer més ben considerats de la ciutat comtal. Bou manté la fe en què el seu ofici perdurarà al llarg del temps perquè, segons afirma, els autèntics artistes veuen vida en cada línia i cada dibuix, i aquestes són les coses que “un ordenador no podrà oferir mai”. L’artista no dubta en ficar-nos un exemple que ens ajuda a apreciar més la seva feina: “no és el mateix menjar una magdalena feta per la teva àvia que una del supermercat”.

“No fem xurros: no són tots iguals”. Aquest sembla ser el lema de Bou. No tots els retratats mereixen el seu temps per igual, explica. L’estona que dedica a cadascuna de les seves caricatures varia “segons la bellesa interior de les persones”. I, aquest, és un tret que tant sols pot arribar a veure “després d’una breu conversa amb la persona en qüestió”.

I tu, obriries la porta al pinzell de Bou?

Alba González