Les Rambles de Barcelona concentren una gran quantitat de talent artístic. Malgrat tot, sovint hi ha gent que no valora la qualitat de la feina dels artistes pel fet d’actuar al carrer, doncs hi ha persones que associen la gratuïtat del seu espectacle amb un baix nivell de competència o talent.
L’Andrés, més conegut popularment com a el Ronaldinho de les Rambles, s’ho pren amb filosofia i assegura que el seu art “és com la música, no li pot agradar a tothom”.
Altres artistes com en Safer subscriuen les paraules de l’Andrés, però ressalten la cara més fosca i perillosa de l’art de carrer. “La majoria de gent em respecta, però sempre hi ha qui intenta treure’m la llauna dels diners”. A més a més, assegura que la gent que va beguda menysprea la seva feina i fan de la seva activitat quelcom perillós.
Els pintors en canvi tenen una visió completament diferent d’aquesta realitat. Aquest artista, que fa més de trenta anys que pinta retrats a les Rambles, afirma rotundament que la gent valora molt la seva feina, doncs és com “una galeria d’art però al carrer”. A més a més, amb el seu ofici posa “art de qualitat a l’abast de la gent corrent, que no té altres possibilitats d’aconseguir retrats per un preu mòdic”.
En Daniel, que practica l’estatisme al començament de les Rambles, té la teoria que el fet que els vianants valorin o no la seva feina està en funció de la seva edat. Ell mateix dóna testimoni en primera persona d’aquest tema que afecta tots els artistes i que, tal com hem pogut comprovar, tots viuen d’una manera radicalment diferent en funció de la seva disciplina artística.
Alba González
Quina feina mes estresant, que et vingui algú del public a morrexarset quan estás fent d'estatua i encara et fagi caure. ja ja ja
ResponderEliminarJa tens raó, Anna.
ResponderEliminarÉs una anècdota simpàtica però que reflexa molt bé el que intentem transmetre respecte al nivell de consideració que es pot arribar a tenir respecte als artistes.