Els horaris de les estàtues de les Rambles

De sol a sol, o unes quantes hores per passar l'estona. No hi ha un terme mig en l'horari de les estàtues de les Rambles. Daniel, per exemple, va a les Rambles cada dia com un entreteniment: "És una hora cada dia per a guanyar uns diners extra i mostrar el meu art a la gent". Aquest artista, que practica quietud (està rígid i no parpadeja), està a les Rambles una hora a l'hivern, i tres a l'estiu.

Molts artistes a més de Daniel, com  Prince, prefereixen treballar a la nit. Comencen a les nou i hi estan fins a mitjanit.Són dinàmics, treballen sobretot amb gent jove i tenen un altre ofici. Estan a les Rambles per divertiment i per vocació.

 D'altres, com Teodoro, fan jornades inacabables per pura supervivència: està a les Rambles deu hores cada dia, set dies a la setmana. Safer conta que a l'estiu hi ha problemes per trobar lloc, per aquest motiu ha de començar a treballar d'hora, després de dinar, per poder estar al carrer de les sis a les nou de la tarda, que és quan passa més gent. I a l'hivern és "igualment dur perquè no es guanya tant", i per viure s'han de treballar més hores.

L'encant i la tragèdia de Teodoro

Un home de mitjana edat amb una bicicleta pedalant a les Rambles per uns euros. És la història de Teodoro, que diu que no vol parlar als periodistes però és el que més critica l'Ajuntament. Fins i tot Quim Monzó va escriure sobre ell fa uns dies.

Teodoro és italià. Fa quatre anys que va arribar a Barcelona. "Això no és una feina, però no en trobo cap altra". Va comprar la bicicleta i la roba que porta, i des de llavors el podem trobar a les Rambles. Teodoro diu que a l'hivern guanya "només per pagar menjar i una habitació, està molt malament". Per això, es queixa que l'Ajuntament els vulgui establir horaris i límits. "Demanen molts requisits que no es necessiten per treballar al carrer: Penélope Cruz ha estudiat teatre, però mai no estaria al carrer. El que demana l'Ajuntament no és normal", afirma.

Ana Ginard